No hem trobat enlloc cap descripció dels límits de l’antiga quadra civil o demarcació de Salelles. Tota la documentació que hem vist a Vic és referent a la parròquia. Per exemple, entre el 1756 i el 1759 hi va haver un llarg plet entre els feligresos de Salelles i el de Sant Joan de Vilatorrada, perquè el Bisbe de Vic, fent un reial decret datat el 26 d’octubre de 1756, va manar que la parròquia de Sant Joan de Vilatorrada s’unís a la de Sant Sadurní de Salelles. Els de Vilatorrada no hi estigueren d’acord i, després de moltes instàncies i visites a Vic, el 1799 van aconseguir que aquell decret fos anul·lat i poguessin continuar amb la seva independència. (Vic Episcopal vol. 1026)
El 1854 quan, a rel del concordat de la Santa Seu i Espanya, en temps de la Reina Isabel II, es va voler fer un arranjament de parròquies, el rector de Salelles, mossèn Serra, va enviar-ne resposta sobre l’estat de la parròquia dient que aleshores tenia 70 ànimes o habitants i que estava envoltada per les parròquies de Guardiola, Manresa, Castellfollit del Boix, Castellgalí i Vallformosa.
En fer-se els primers passos per dur a terme aquell arranjament, el 1855 es va decidir de suprimir Vallformosa i agregar-la a Salelles.
Les revoltes polítiques a Espanya, iniciades el 1868, feren que l’arranjament no es fes efectiu fins el 1877.
El nou terme, decretat el 1877 era:
“Empieza el la línea divisoria en la carretera de Barcelona, junto la riera de Rajadell, coge hacia el Oeste subiendo por dicha riera hasta encontrar el torrente de Vallformosa. Toma una rasa que conduce a los mojones de Salelles i Vallformosa en dirección a la sierra de Gallicanta; de aquí va en línea recta a encontrar la baga del Barquet en la roca de la Griva, desde donde sube por la pequeña baga de Can Roig al cogullò del Coll; sigue por la cima de esta sierra hasta la loma que baja a un torrente cerca del “Clot el Trompitxols”. Atraviesa el torrente por la fuente del Raurich y, tomando por los cultivos del manso Raurich, va en dirección del portillo del mismo; Sube por el cerro de la baga del Barquet o roca de la Griva. Baja hacia la costa que, pasada, atraviesa la riera de Cornet y va, por cerca del olivar del Calvet, a la carretera de Barcelona, siguiéndola hasta encontrar el camino de Castellgalí. Toma éste camino hasta el medio del Manso Enric y de aquí, siguiendo los confines de éste manso, va al collado de la Casa Nova del Olset; baja por el barranco que divide el Oller del Olset, hasta pasar la riera de Cornet debajo del gorc Salat. Aquí toma un rincón y sube a la sierra e Montlleó, desde donde baja a la riera de Rajadell y sigue hasta la carretera de Barcelona, el punto de partida.
A la nova demarcació parroquial se li afegien 20 cases del municipi de Manresa i Vallformosa, que eren:
Farreres, Suanya, Oller, Masia Vella, Masia Nova, Monistrolà, Oliveres, Taló, Peó, Tòfol, Plantat, Vendrell Nestet, Joaquima, Pubilla, Ramon, Gasparó, Palau, Ribalta, Tomàs, Feliu, Manel, Maurici, Oleguer, Sadurní, Valentí, Jaume, Corbera, Miquel i Celdoni.
És curiós perquè aquí hi ha trenta cases que es diuen “De Parròquia de Salelles” i municipi de Manresa; si com diu el decret, només s’en varen afegir 20 de noves a la demarcació, deu d’aquestes cases, abans del 1877 ja deurien ésser de la parròquia de Salelles i municipi de Manresa.
La parròquia, el 1878 tenia un total de 39 cases, totes disseminades, i 220 habitants.
L’anterior delimitació dona el límit que separava l’antiga demarcació de Salelles de la de Guardiola. Avui només els límits parroquials guarden, per aquest costat, l’antiga delimitació; la resta de límits parroquials no son tan fiables per la modificació del segle passat.
Aquestes son totes les noticies que hem recollit sobre aquesta antiga parroquieta i abans quadre civil de Salelles de tradició més que mil·lenària.
