El monument més notable de l’antiga quadra de Salelles és la seva església parroquial. És aquesta un edifici romànic del segle XI formada per una esglesiola d’una nau, que ha sofert moltes modificacions.
Aquestes poden apreciar-se a la part de ponent; la porta nova que te la data de 1626 i la capella de la Mare de Deu del Roser que va construir-se a principis del segle XVII a la part dreta de església o de l’Evangeli. Per fer aquesta capella, l’escultor Miquel Vidal hi va construir, l’any 1638, un bonic altar gòtic-renaixentista que va perdurar fins al 1936.
Al costat de la porta hi ha un sarcòfag gòtic de l’antiga família Torra; era l’ossari de la família d’aquest mas.
El cementiri vell, com de costum, era al costat de l’església, i va abandonar-se el 1879 quan va construir-se el nou, apartat del poble.
Com que església depenia de la Seu de Manresa, era el Paborde o cap de la comunitat canònica de Manresa qui nomenava el capellà o sacerdot que regia la parròquia i el que cobrava els delmes i les primícies de tots els masos i terres del terme.
Això va perdurar fins el 1582 en què, per prescripció del Concili Tridenti, el Bisbe de Vic va assumir el dret o facultat de nomenar el rector i cobrar part dels delmes i primícies.
Els antics rectors sovint no residien a la parròquia, sinó que eren capellans que residien a Manresa. Però a partir de finals del segle XVI els capellans sempre residiren a Salelles.