La Parròquia
No hem trobat
enlloc cap descripció dels límits de l’antiga quadra
civil o demarcació de Salelles. Tota la documentació que
hem vist a Vic és referent a la parròquia. Per exemple,
entre el 1756 i el 1759 hi va haver un llarg plet entre els
feligresos de Salelles i el de Sant Joan de Vilatorrada,
perquè el Bisbe de Vic, fent un reial decret datat el 26
d’octubre de 1756, va manar que la parròquia de Sant
Joan de Vilatorrada s’unís a la de Sant Sadurní de
Salelles. Els de Vilatorrada no hi estigueren d’acord
i, després de moltes instàncies i visites a Vic, el 1799
van aconseguir que aquell decret fos anul·lat i poguessin
continuar amb la seva independència. (Vic Episcopal vol.
1026)
El 1854 quan, a rel del concordat de la Santa Seu i
Espanya, en temps de la Reina Isabel II, es va voler fer un
arranjament de parròquies, el rector de Salelles, mossèn
Serra, va enviar-ne resposta sobre l’estat de la
parròquia dient que aleshores tenia 70 ànimes o habitants i
que estava envoltada per les parròquies de Guardiola,
Manresa, Castellfollit del Boix, Castellgalí i Vallformosa.
En fer-se els primers passos per dur a terme aquell
arranjament, el 1855 es va decidir de suprimir Vallformosa
i agregar-la a Salelles.
Les revoltes polítiques a Espanya, iniciades el 1868, feren
que l’arranjament no es fes efectiu fins el 1877.
El nou terme, decretat el 1877 era:
“Empieza el la línea divisoria en la carretera de
Barcelona, junto la riera de Rajadell, coge hacia el Oeste
subiendo por dicha riera hasta encontrar el torrente de
Vallformosa. Toma una rasa que conduce a los mojones de
Salelles i Vallformosa en dirección a la sierra de
Gallicanta; de aquí va en línea recta a encontrar la baga
del Barquet en la roca de la Griva, desde donde sube por la
pequeña baga de Can Roig al cogullò del Coll; sigue por la
cima de esta sierra hasta la loma que baja a un torrente
cerca del “Clot el Trompitxols”. Atraviesa el
torrente por la fuente del Raurich y, tomando por los
cultivos del manso Raurich, va en dirección del portillo
del mismo; Sube por el cerro de la baga del Barquet o roca
de la Griva. Baja hacia la costa que, pasada, atraviesa la
riera de Cornet y va, por cerca del olivar del Calvet, a la
carretera de Barcelona, siguiéndola hasta encontrar el
camino de Castellgalí. Toma éste camino hasta el medio del
Manso Enric y de aquí, siguiendo los confines de éste
manso, va al collado de la Casa Nova del Olset; baja por el
barranco que divide el Oller del Olset, hasta pasar la
riera de Cornet debajo del gorc Salat. Aquí toma un rincón
y sube a la sierra e Montlleó, desde donde baja a la riera
de Rajadell y sigue hasta la carretera de Barcelona, el
punto de partida.
A la nova demarcació parroquial se li afegien 20 cases del
municipi de Manresa i Vallformosa, que eren:
Farreres, Suanya, Oller, Masia Vella, Masia Nova,
Monistrolà, Oliveres, Taló, Peó, Tòfol, Plantat, Vendrell
Nestet, Joaquima, Pubilla, Ramon, Gasparó, Palau, Ribalta,
Tomàs, Feliu, Manel, Maurici, Oleguer, Sadurní, Valentí,
Jaume, Corbera, Miquel i Celdoni.
És curiós perquè aquí hi ha trenta cases que es diuen
“De Parròquia de Salelles” i municipi de
Manresa; si com diu el decret, només s’en varen
afegir 20 de noves a la demarcació, deu d’aquestes
cases, abans del 1877 ja deurien ésser de la parròquia de
Salelles i municipi de Manresa.
La parròquia, el 1878 tenia un total de 39 cases, totes
disseminades, i 220 habitants.
L’anterior delimitació dona el límit que separava
l’antiga demarcació de Salelles de la de Guardiola.
Avui només els límits parroquials guarden, per aquest
costat, l’antiga delimitació; la resta de límits
parroquials no son tan fiables per la modificació del segle
passat.
Aquestes son totes les noticies que hem recollit sobre
aquesta antiga parroquieta i abans quadre civil de Salelles
de tradició més que mil·lenària.