L'Església Parroquial
El monument més
notable de l’antiga quadra de Salelles és la seva
església parroquial. És aquesta un edifici romànic del
segle XI formada per una esglesiola d’una nau, que ha
sofert moltes modificacions.
Aquestes poden apreciar-se a la part de ponent; la porta
nova que te la data de 1626 i la capella de la Mare de Deu
del Roser que va construir-se a principis del segle XVII a
la part dreta de església o de l’Evangeli. Per fer
aquesta capella, l’escultor Miquel Vidal hi va
construir, l’any 1638, un bonic altar
gòtic-renaixentista que va perdurar fins al 1936.
Al costat de la porta hi ha un sarcòfag gòtic de
l’antiga família Torra; era l’ossari de la
família d’aquest mas.
El cementiri vell, com de costum, era al costat de
l’església, i va abandonar-se el 1879 quan va
construir-se el nou, apartat del poble.
Com que església
depenia de la Seu de Manresa, era el Paborde o cap de la
comunitat canònica de Manresa qui nomenava el capellà o
sacerdot que regia la parròquia i el que cobrava els delmes
i les primícies de tots els masos i terres del terme.
Això va perdurar fins el 1582 en què, per prescripció del
Concili Tridenti, el Bisbe de Vic va assumir el dret o
facultat de nomenar el rector i cobrar part dels delmes i
primícies.
Els antics rectors sovint no residien a la parròquia, sinó
que eren capellans que residien a Manresa. Però a partir de
finals del segle XVI els capellans sempre residiren a
Salelles.